Facturació electrònica entre empreses: la norma hi és, la data no
Qui hi estarà obligat, en quins formats i per quin canal — i per què, a 17 de setembre de 2026, encara no hi ha cap data ferma: depèn d'una ordre ministerial que no s'ha publicat.
Hi ha una obligació de facturar electrònicament entre empreses i autònoms a Espanya, el seu reglament està publicat al BOE des del març de 2026 i encara no té cap data d'entrada en vigor. Les tres coses són certes alhora, i entendre per què és el que t'estalviarà comprar amb presses allò que encara no et cal.
El reglament ja està publicat. El calendari, no: els terminis no compten des del reial decret, sinó des d'una ordre ministerial que a 17 de setembre de 2026 encara no ha sortit al BOE.
Què és la factura electrònica obligatòria (i per què un PDF no ho és)
L'obligació neix de l'article 12 de la Llei 18/2022, de creació i creixement d'empreses —la «Crea i Creix»—, que va reescriure l'article 2 bis de la Llei 56/2007: «Todos los empresarios y profesionales deberán expedir, remitir y recibir facturas electrónicas en sus relaciones comerciales con otros empresarios y profesionales». I afegeix que emissor i destinatari han d'informar dels estats de la factura, que és la part que gairebé ningú explica.
El que la norma entén per «electrònica» no és el que entén la majoria de gent: l'article 7.1 del Reial decret 238/2026 exigeix un missatge informàtic estructurat, ajustat al model semàntic de dades EN 16931.
- Un PDF adjunt a un correu no és una factura electrònica a aquests efectes, per molt signat que vagi. És la imatge d'una factura: l'ordinador de qui la rep no la pot llegir sense interpretar-la.
- Una factura electrònica és un fitxer que un altre programa llegeix i comptabilitza sense que ningú transcrigui res.
- Per això l'obligació no és «enviar la factura per correu»: és canviar el format i el canal.
I la raó de fons no és recaptatòria. La llei que ho imposa és de creixement empresarial i el seu objectiu declarat és la morositat: l'article 14 del reglament diu que l'AEAT enviarà cada primer trimestre a l'Observatori Estatal de la Morositat Privada la informació per elaborar el llistat d'empreses que van incomplir els terminis de pagament.
Les dates: a 17 de setembre de 2026 no n'hi ha cap de ferma
La Llei 18/2022 va posar dues condicions a la seva pròpia entrada en vigor. La primera era una excepció comunitària als articles 218 i 232 de la Directiva de l'IVA, i ja s'ha complert: la Directiva (UE) 2025/516 —el paquet «ViDA»—, d'11 de març de 2025, permet als estats membres imposar la factura electrònica sense demanar permís ni el consentiment del destinatari. La segona era el desenvolupament reglamentari, i va a mitges.
| Fita | Què diu | Estat a 17-09-2026 |
|---|---|---|
| RD 238/2026, de 25 de març | Desenvolupa el sistema espanyol de factura electrònica; en vigor als 20 dies de publicar-se (BOE, 31-03-2026) | Publicat i en vigor |
| Ordre del Ministeri d'Hisenda (DF 3a.1) | Fixa els elements tècnics de la solució pública; la seva entrada en vigor engega el rellotge | No publicada al BOE |
| 12 mesos des d'aquella ordre | Volum d'operacions superior a 8 M€ l'any natural anterior (DF 4a.1.a) | Sense data |
| 24 mesos des d'aquella ordre | La resta d'empresaris i professionals (DF 4a.1.b) | Sense data |
El projecte d'aquella ordre existeix: es va sotmetre a audiència pública el 17 d'abril de 2026 i la seva disposició final única fixava l'entrada en vigor l'1 d'octubre de 2026. Si es publiqués tal com està, les dates serien l'1 d'octubre de 2027 i l'1 d'octubre de 2028. Però és un projecte: el termini d'audiència va tancar el 8 de maig i el text definitiu encara no ha arribat al BOE.
Un projecte d'ordre no és una ordre. Mentre no es publiqui, qualsevol data que llegeixis és una previsió, no un termini.
Ho diu la mateixa Agència Tributària: la seva nota sobre la facturació electrònica obligatòria, actualitzada l'1 de setembre de 2026, continua remetent el còmput a l'entrada en vigor d'aquella ordre, sense donar-ne cap data.
Per què cada web et dona una data diferent
Perquè cada una va congelar un moment distint. N'hi ha que encara donen 2024 o 2025, de quan el reglament ni existia. N'hi ha que donen l'1 d'octubre de 2027 i 2028 com si fossin fermes, prenent l'esborrany per publicat. I n'hi ha moltes que donen 2026 perquè confonen això amb VeriFactu. Mira sempre la data d'allò que llegeixes, també la d'aquesta pàgina.
VeriFactu i factura electrònica B2B: dues obligacions que es toquen en un punt
| VeriFactu (RD 1007/2023) | Factura electrònica B2B (RD 238/2026) | |
|---|---|---|
| Què regula | Com el teu programa genera i conserva cada factura | En quin format i per quin canal l'envies a un altre empresari |
| D'on penja | Art. 29.2.j) de la Llei General Tributària | Art. 2 bis de la Llei 56/2007, redactat per la Llei 18/2022 |
| Per a què | Que una factura emesa no es pugui esborrar | Saber quan es paga cada factura i fer visible la morositat |
| Quan | 1 de gener i 1 de juliol de 2027 | Sense data: 12 o 24 mesos des d'una ordre no publicada |
| Amb consumidors | També hi entra | No: només entre empresaris i professionals |
El punt on es toquen està a la definició de l'article 2.d) del RD 238/2026: la factura electrònica obligatòria ha de ser produïda per programes «que estén adaptados al artículo 29.2.j) de la Ley 58/2003 [...] y, en su caso, a su desarrollo reglamentario». Aquell desenvolupament reglamentari és VeriFactu, i l'article 2 bis.6 de la Llei 56/2007 ho repeteix pel seu compte.
No podràs complir la factura electrònica B2B amb un programa que no compleixi VeriFactu. Són dues obligacions, però un sol programa.
En pràctic: la primera data que t'afecta no és la de la factura electrònica —que no existeix— sinó la de VeriFactu, que és el 2027. Si tens el programa adaptat a VeriFactu, quan arribi l'altra obligació arribarà com una extensió, no com una mudança.
A qui obligarà i qui en queda fora
L'article 3.1 ho diu així: qui estigui obligat a expedir factura pel reglament de facturació haurà de fer-ho en format electrònic quan el destinatari sigui un empresari o professional amb seu, establiment permanent o domicili a Espanya.
- No hi entra la factura al consumidor final: l'obligació és entre empresaris i professionals.
- No hi entren les factures simplificades —el tiquet—, tret de les simplificades qualificades de l'article 7.2 del reglament de facturació (art. 4.1).
- Queden fora unes poques activitats molt concretes (DA 2a): l'operador del mercat elèctric, el del mercat organitzat de gas i les cambres de compensació d'IATA.
- Si factura per tu un tercer —una gestoria—, l'obligació no es traspassa: l'obligat a expedir la factura «será el responsable del cumplimiento de todas las obligaciones» (art. 3.2).
- Al País Basc i Navarra, la solució pública s'articularà mitjançant acords entre les hisendes forals i l'AEAT (DA 3a).
La mida no decideix si t'obliga: decideix quan. Dotze mesos si vas superar els 8 milions de volum d'operacions l'any anterior; vint-i-quatre la resta. Un autònom hi entra igual, només que després.
Quins formats admet la norma
L'article 7.1 admet quatre sintaxis, totes sobre el model EN 16931: CII (els missatges XML del CEFACT de l'ONU), UBL, el missatge EDIFACT de factura i el missatge Facturae, el que ja fas servir si factures l'Administració. A sobre hi ha dues exigències que no es veuen però que decideixen si el teu programa serveix:
- Tota factura emesa per una plataforma privada ha d'anar signada amb signatura electrònica avançada, directament o per signatura delegada autoritzada (art. 7.3).
- Cada factura s'ha d'identificar amb un codi únic que inclogui necessàriament el NIF de l'emissor, el número i la sèrie i la data d'expedició (art. 7.5).
La solució pública només admet UBL (art. 11.2); si la teva plataforma treballa amb una altra sintaxi, la transformació va al teu cantó (art. 11.6). I durant els dotze primers mesos, qui superi els 8 milions haurà d'acompanyar la factura d'un PDF que n'asseguri la llegibilitat, tret que el destinatari accepti expressament el format original — i aquell PDF no es remet a la solució pública (DT 2a).
Els estats de la factura: l'obligació de la qual gairebé ningú parla
Aquesta és la part que converteix el canvi en un canvi de procés i no només de format. No n'hi ha prou amb enviar la factura: cal dir què passa amb ella, i això li toca a qui la rep.
- Obligatori (art. 10.1): l'acceptació o el rebuig comercial de la factura amb la seva data, i el pagament efectiu complet amb la data efectiva de pagament.
- Voluntari (art. 10.2): acceptació o rebuig parcial, pagament parcial i cessió de la factura a un tercer.
- Termini: quatre dies naturals, excloent dissabtes, diumenges i festius nacionals, des que es produeix l'estat (art. 10.3).
- El pagament complet o el rebuig es comuniquen sempre a la solució pública, s'hagi fet servir la plataforma que s'hagi fet servir, i també la data de venciment del termini de pagament (art. 12). En absència de rebuig, la factura es presumeix acceptada.
Hi ha un respir per als més petits: per a les persones físiques i entitats en atribució de rendes que no superin els 8 milions, els estats seran voluntaris fins dotze mesos després que el reglament produeixi efectes per al segon tram (DT 3a).
Facturar serà enviar un fitxer. Cobrar serà declarar que has cobrat, en quatre dies hàbils. La segona part és la que canvia la feina de cada dia.
La solució pública de l'AEAT, i què no et pot cobrar una plataforma privada
El sistema espanyol de factura electrònica són les plataformes privades que compleixin els requisits més la solució pública, gestionada per l'Agència Tributària, que a més fa de repositori (art. 5). Es pot facturar per una via, per l'altra o combinant-les.
- L'accés a la solució pública i els usos que preveu el reglament són gratuïts (art. 11.10), i l'AEAT hi desenvoluparà un formulari gratuït per expedir factures i informar dels seus estats (DA 1a).
- És el repositori universal i obligatori de totes les factures (art. 2.f): qui emeti per una plataforma privada haurà de remetre-li una còpia electrònica fidel en UBL simultàniament a l'emissió (art. 6.2).
- Si no has acordat expressament rebre les factures per una plataforma privada, o si no fas públic el teu punt d'entrada, el teu punt d'entrada és ella (art. 6.1 i 6.3).
- Ha d'estar disponible almenys dos mesos abans de la primera aplicació efectiva (DA 5a). Aquest serà l'avís real que la cosa va de debò.
I una cosa que convé saber abans que et venguin res: un operador privat està obligat a interconnectar-se amb qualsevol altra plataforma quan ho demani un client seu, té un mes com a màxim per deixar-ho operatiu i «en ningún caso» pot cobrar res a la plataforma sol·licitant per fer-ho (arts. 8.1, 9.3 i 9.6). L'article 2 bis.3 bis de la Llei 56/2007 hi afegeix que «el receptor de la factura no podrá obligar a su emisor a la utilización de una solución, plataforma o proveedor de servicios de facturación electrónica predeterminado».
Si factures l'Administració, això ja t'obliga des de fa anys
La factura electrònica al sector públic no és cap novetat: la Llei 25/2013 la imposa des del 15 de gener de 2015. No és la mateixa norma, ni el mateix circuit, ni la mateixa gent obligada.
- Hi estan obligades les societats anònimes i limitades, les persones jurídiques i entitats sense personalitat jurídica sense nacionalitat espanyola, els establiments permanents i sucursals de no residents, les UTE i determinats fons (art. 4.1). Un autònom pot emetre-la, però la llei no l'hi obliga.
- Les administracions «podrán excluir reglamentariamente» les factures de fins a 5.000 € (art. 4.1). És una facultat de cada administració, no una exempció universal.
- Format: estructurat i signat amb signatura electrònica avançada basada en certificat reconegut (art. 5.1). A la pràctica, Facturae; la Generalitat exigeix la versió 3.2.
- Canal: el punt general d'entrada que correspongui (art. 6). FACe per a l'Administració General de l'Estat; e-FACT per a la Generalitat i els ens catalans adherits.
- Els codis DIR3 —oficina comptable, òrgan gestor i unitat tramitadora— són el que fa que la factura arribi a algú. Mal posats, la factura no es rebutja: es perd, i tu creus que està en tràmit.
Això continuarà existint quan arribi l'obligació entre empreses. Són dos circuits per a dos destinataris diferents, i el motiu pel qual convé que surtin del mateix lloc és evident: per no portar dues comptabilitats paral·leles de la mateixa facturació.
Què ha de saber fer el teu programa
Amb cinc preguntes al teu proveïdor, per escrit, ja saps on ets:
- En quina de les quatre sintaxis de l'article 7.1 emet, i si sap transformar entre elles o depèn d'un tercer.
- Si sap remetre la còpia fidel en UBL a la solució pública en el mateix moment d'emetre (art. 6.2), o si serà un procés nocturn. El reglament diu «simultáneamente».
- Com gestionarà els estats: qui marca el pagament, d'on surt la data efectiva i si es dispara sol des del cobrament comptabilitzat o s'ha de teclejar factura a factura.
- Si ja està adaptat a l'article 29.2.j) de la Llei General Tributària, és a dir a VeriFactu. Aquesta data és el 2027 i no depèn de cap ordre pendent.
- Què costa: si l'adaptació ve inclosa en el manteniment o és un projecte a part.
Nosaltres implantem Odoo, i de les quatre edicions n'hi ha dues que construïm i mantenim aquí: Community Plus i Agentic porten VeriFactu i SII integrats i verificats de sèrie. La part de factura electrònica entre empreses l'anirem tancant a mesura que es publiqui l'especificació tècnica; anunciar-la abans que existeixi seria vendre fum, i ja en circula prou.
Què pots fer avui sense esperar l'ordre
- Adapta el programa a VeriFactu. És la data que sí que existeix, i és exactament el mateix programa que després haurà de fer l'altra cosa.
- Neteja les dades mestres: NIF, raó social i domicili de cada client. Una factura estructurada es rebutja per un NIF mal escrit; un PDF no deia res i algú ja ho arreglava.
- Si factures l'Administració, ordena ja aquell circuit —Facturae, e-FACT o FACe, codis DIR3—. És l'assaig general del que vindrà.
- Pregunta als teus tres clients més grans per quina plataforma pensen rebre. Si superen els 8 milions, entraran un any abans que tu.
- No contractis res «per a la factura electrònica obligatòria» amb una data límit inventada: l'especificació tècnica que aquell producte haurà de complir encara no està publicada.
La pressa te la posarà el teu client gran, no el BOE: qui superi els 8 milions entrarà un any abans i et demanarà factura estructurada des del primer dia.
Preguntes freqüents
Quan entra en vigor la factura electrònica obligatòria entre empreses?
No hi ha data. El RD 238/2026 és en vigor des del 20 d'abril de 2026, però la seva aplicació efectiva es compta des de l'entrada en vigor d'una ordre del Ministeri d'Hisenda que a 17 de setembre de 2026 no s'ha publicat: dotze mesos després per a qui superi els 8 milions i vint-i-quatre per a la resta.
Un PDF signat val com a factura electrònica?
Per a aquesta obligació, no. Ha de ser un missatge estructurat en CII, UBL, EDIFACT o Facturae, ajustat al model EN 16931 (art. 7.1). El PDF de la disposició transitòria segona acompanya la factura durant els dotze primers mesos; no la substitueix.
Afecta els autònoms?
Sí, si facturen a un altre empresari o professional, i entraran al segon tram, als vint-i-quatre mesos. Les factures a consumidors i les simplificades queden fora, i els estats de la factura seran voluntaris per a ells una mica més (DT 3a).
És el mateix que VeriFactu?
No. VeriFactu regula com el teu programa genera i conserva les factures, i les seves dates són l'1 de gener i l'1 de juliol de 2027. Això regula el format i el canal entre empreses i encara no té data. Es toquen en un punt: la factura electrònica obligatòria ha de sortir d'un sistema adaptat a l'article 29.2.j) de la Llei General Tributària, que és el que desenvolupa VeriFactu.
Quina multa hi ha si no la faig?
El RD 238/2026 no porta règim sancionador propi. La multa de fins a 10.000 € que se cita sovint és la de l'article 2 bis.9 de la Llei 56/2007 i castiga una altra cosa: les empreses obligades que no ofereixen als seus usuaris la possibilitat de rebre factura electrònica o que no deixen accedir a les seves factures qui ha deixat de ser client. El risc real, quan arribi el termini, és més prosaic: sense factura electrònica no cobraràs de qui estigui obligat a rebre-la així.
I si el meu client fa servir una altra plataforma?
S'ha d'interconnectar amb la teva si un client seu ho demana, en un mes com a màxim i sense cobrar res a la teva plataforma per fer-ho (arts. 8.1, 9.3 i 9.6). I no et pot obligar a fer servir la seva (art. 2 bis.3 bis de la Llei 56/2007).